El dolor és inevitable, el patiment opcional.

photo-1509207340194-6128754fe04f

Quan no et contesten un whatsapp, quan no passes una entrevista, quan has passat per una mala experiència personal… Fins i tot així, com deia Buda “El dolor és inevitable, el patiment és opcional”.

Tots els actes són neutres. I què significa això? Significa que és la nostra interpretació, són els nostres pensaments sobre la interpretació d’aquell fet, el que ens aporta patiment.  Això pot sonar estrany i fins i tot cruel, però la prova del fet que és així, és que diferents persones, davant del mateix acte, senten emocions i tenen reaccions diferents.

Com és possible? És possible perquè l’acte en si és neutral i el que li afegeix l’emoció, la càrrega emocional, és la persona que mira, la persona que ho sent o la persona que ho pateix. És a dir, l’interpretació, l’emocionalitat i la forma d’avaluar aquell acte, serà completament personal i subjectiva.

Perquè hi ha persones que porten molt millor certes coses i d’altres molt malament? Com és que n’hi ha  que poden fins i tot agrair l’aprenentatge d’una mala experiència i seguir endavant i en canvi d’altres quedar atrapats en l’emoció negativa durant molt de temps o tota la vida?…  Doncs perquè el pes important està en els ulls que miren.

Això no significa que no ens hagin d’afectar les coses, lògicament no som zombis i no podem anar completament apàtics davant de qualsevol fet, però sí que podem analitzar aquells pensaments tòxics que ens aporten patiment, sobre fets que en si no tenen cap emoció o que ja fa molt de temps que han passat i no deixen d’amargar-nos l’existència.

Per exemple, si nó passem una entrevista de feina: “no sóc suficientment bo/na”, “ho podria haver fet mil vegades millor…”, “no sé transmetre el meu potencial”, “no aconseguiré mai la feina que desitjo”….. El fet en si, de passar una entrevista és neutre, no és dolorós, el que ens fa patir són tots els pensaments negatius que ens acusen després  del fet.

Un altre exemple molt comú és quan algú no et respon una trucada.  Si és una relació de parella o amistat; “això és que no vol saber res de mi”, “és que no l’importo”, “m’ignora perquè no em necessita”, “no em troba a faltar”… etc

El fet en si és neutral, no et contesten una trucada, no és bo ni dolent. El patiment prové de la invenció (perquè realment no estem en la ment dels altres i no sabem que pot haver passat) d’un pensament negatiu que malauradament ens pot portar a una seqüència de més pensaments negatius i, depenen de la nostra personalitat, fins a arribar cada vegada a un nivell més dolorós i personal.

Respira, relaxa’t, mira d’analitzar l’acte, el que potser en moltes ocasions t’està fent patir és un pensament construït, interpretat, subjectiu, sobre una realitat que per si sola, no té per què aportar més patiment que la simple i neutra realitat del fet que no t’hagin contestat. No tots els fets són tan fàcils com aquest exemple, està clar, però fins i tot sobre aquells fets que van ser molt dolorosos en el passat, fins i tot en aquest cas, el patiment és opcional (és a dir que es pot treballar), ja que el que ens fa patir un cop el que ha passat, ja ha passat són la interpretació que fem sobre aquell fet, i per tant els pensaments que tenim d’ell.

Com tantes coses en aquesta vida, això és fàcil de dir i fins i tot pot ser fàcil d’entendre, però més complicat de posar en pràctica. Pensa que aquesta com tantes altres coses, no ens les han ensenyat mai, i ara en saber-les tu pots començar a fer aquells canvis que siguin necessaris per deixar de patir.

El patiment no canvia el que ens ha passat, no serveix per a res més que per tenir ganes de deixar de patir.

Definició de patiment: El patiment és un sentiment creat a partir de pensaments relacionats amb l’emoció de dolor físic o psíquic. Sigui la causa objectiva o no, és sempre una percepció subjectiva i intransferible (dues persones poden patir pel mateix motiu però mai patiran ni amb la mateixa intensitat ni de la mateixa manera). El patiment no alleuja el dolor ni ataca o minva la seva causa.

Gemma Pallàs.
.

Anuncis

I tu, a què tens fòbia?

Vilafranca-fòbiesUna serp enorme rugosa i repugnant s’entreveia entre les herbes del jardí deixant-me completament paralitzat… El tren cada cop semblava més ple, em costava respirar i el pitjor era quan s’endinsava en el túnel… La gent va anar agafant lloc, mentre jo a punt de donar el meu discurs, sentia com si la pressió i la suor freda anessin a desplomar-me en qualsevol moment… Encara faltaven dues setmanes pel viatge, però no podia treure’m del cap l’horrible idea que l’avió cauria… L’olor d’alcohol només podia empitjorar l’ansietat que em creava la simple visió de les parets i les bates blanques dels metges…

Continua llegint

Desfés-te de les pors!

coaching-vilafranca-del-penedesQuan ho porti millor, m’hi afrontaré… quan en sàpiga una mica més, m’hi apuntaré… quan em faci menys por, hi aniré…  Aquestes i d’altres frases són les que ens repetim moltes vegades davant de les situacions que ens fan por, ens incomoden o que volem evitar.

La idea és: “Necessito sentir-me segur, segura, confiat, confiada o amb més autoestima per a poder fer allò que desitjo, que necessito o que simplement em faria més lliure. Ja que fins que no tingui aquesta seguretat, confiança o autoestima no podré fer el primer pas.”

Continua llegint

Deixar la feina o seguir aguantant?

girl-1090947_1920Podria semblar comú o fins i tot normal “és el que hi ha”, passar-ho malament a la feina. Potser és el teu cas o potser coneixes a persones que ho estan vivint. Sigui com sigui, per desgràcia, sembla ser habitual i ningú se sobta de conèixer a persones en aquesta situació o de ser un mateix el que l’està vivint. Portar una vida que no volem portar, sembla ser una situació normalitzada que amb el temps ens pot crear molts problemes personals i psicològics.

Continua llegint

Posant-me a prova!

coaching VilafrancaSempre havia tingut la il·lusió de saltar algun dia a la vida en paracaigudes, però la veritat és que feia molts anys que ho deia, i molts anys que ho posposava… que si és car, que si és hivern, que si quan trobi algú per fer-ho junts… la veritat és que en tenia moltes ganes, però també em feia por.

Com a coach personal, encara és més necessari provar en mi mateixa allò que intento transmetre. Posar-me els meus propis reptes i afrontar les pors que se’m presentin en el camí. Sé que el que hi ha després d’aquell moment difícil val la pena, és alguna cosa que desitjo o encara que no ho tingui clar, no vull quedar-me amb el dubte de “i que hagués passat?”, “què m’estic perdent?” i per això el millor era llançar-me a provar-ho i superar la por.

Estar clar, que no tots els reptes són iguals i que ni sent el mateix repte exacte són el mateix per a cada persona. A cada un ens fan més por unes coses o unes altres, siguin quines siguin, si volem veure que és el que ens espera al darrere hem de decidir-nos a afrontar-los.

Continua llegint

Quin aspecte té el teu auto sabotejador?

Por (1)

De què està fet el teu auto sabotejador?

L’auto sabotejador és aquell que no ens deixa veure les coses que volem amb claredat, és aquell que ens dóna un judici negatiu de nosaltres mateixos, el que ens fa pensar que no som capaços, el que ens recorda les vegades que no hem aconseguit allò que volíem i en definitiva és el que ens arrossega al fracàs fins i tot abans de començar.

Per poder aconseguir qualsevol cosa és necessari ser plenament conscients de la nostra situació i del nostre potencial, per això és essencial no deixar-nos emportar pel discurs del nostre auto sabotejador.

Quantes vegades dius que faràs alguna cosa i no la fas?

Quantes vegades deixes pel final allò que és més important?

Continua llegint

Quines creences són les que et limiten?

Coaching Vilafranca 

coaching millorarLes creences son idees que tenim i prenem com a verdaderes.

Aquestes creences les hem anat acumulant al llarg de les nostres vides sense preguntar-nos massa de quin lloc les hem extret o si tenen algun sentit per a nosaltres en aquest moment.

Per exemple una de les creences mes esteses és la següent: “sóc negat per aprendre anglès”. Però, quantes vegades ho has intentat? tens ara els mateixos coneixements i recursos que tenies abans?

Quant creiem en alguna cosa, actuem segons allò que creiem. Per això creences com aquestes ens limiten i ens dificulten aconseguir allò que volem.

Continua llegint