TINC POR

ewelina-karezona-karbowiak-160764-unsplashLa por pot ser un obstacle complicat de superar si no sabem com.

La soledat, el patiment, el fracàs, el rebuig o el ridícul… són només algunes de les pors que poden controlar les nostres decisions.

En la xerrada/taller d’aquest dissabte vinent veurem què és la por, com es forma, com funciona quan és sana o quan és tòxica, i descobrirem que és el que mai hem de fer quan tenim por i com serien les millors formes d’actuar.
Quan la por és el motiu real que hi ha sota les nostres decisions i actes, no vivim d’acord amb allò que volem i desitgem.
La Xerrada/taller serà aquest dissabte 28 d’abril a les 11 hores al centre CAPSI de Vilafranca del Penedès. Té un cost de 20€. Tots aquells que vulgueu venir envieu-me un correu a coachingretrobat@gmail.com i us reservaré la plaça!
Moltes gràcies!!

Com portes les critiques?

gemmapallàs

T’agradaria saber com encaixar les critiques perquè no t’afectin de forma negativa? Reconeixes que acostumes a ser tu qui critica i t’agradaria saber què significa?

Les crítiques són la valoració que fem sobre els altres o que els altres fan sobre nosaltres. Això no té per què ser ni bo ni dolent, les crítiques són simplement informació i el que farà que aquesta informació acabi donant un efecte positiu o negatiu som nosaltres mateixos (tant en el cas del qui la rep, com en el cas del qui la fa).

QUAN SÓC JO EL QUE CRÍTICA

Com hem dit, la critica és informació. I quina informació dóna quan sóc jo el que la faig? Segur que heu llegit en altres posts, que tot el que veiem, la nostra interpretació sobre el món està completament associada a les nostres creences, educació, pors i experiències personals (és com si duguéssim unes ulleres que no ens deixen veure la realitat). És per això que jo “interpreto”  el que m’arriba del món, de forma subjectiva i per tant (també quan critico) no veig les coses tal com són, sinó segons les meves ulleres.

Què diuen de mi les meves crítiques? No hi ha una resposta única, però totes diuen més de nosaltres que de la persona a la qual critiquem.

  • Falta d’acceptació. És possible que la teva forma de fer les coses sigui molt diferent, que els teus valors no siguin els de la persona que critiques, però està clar que la vida no és una repetició de clons d’un mateix, és necessari acceptar que hi ha persones que pensen i viuen diferent… Aquells que només empatitzen i accepten al que és com ells… Poc empatitzen i poc accepten… A cops critiquem perquè “creiem” que tenim la raó i que la nostra forma de veure i entendre les coses és la correcta, i per tant, els altres s’equivoquen. És arrogant i poc realista per part nostre.

 

  • Enveja. És probable que potser no n’ets ni conscient, però que el teu inconscient senti ràbia i jutgi amb duresa quan allò que veu és el que realment voldria per ell. Moltes vegades el més infeliç a la feina és el que més critica al valent que decideix intentar treballar del que li agrada… o persones atrapades en relacions buides, que critiquen al que s’ha atrevit a separar-se… D’exemples n’hi ha mils i són fàcils de veure des de fora, saps veure-ho quan ets tu el que critiques per enveja?

 

  • Inseguretat o covardia.  Pot està completament relacionada amb l’enveja, ja que moltes vegades sentim enveja allò que nosaltres no tenim valor de fer. Per exemple, persones que no s’atreveixen a fer res fora de “el que està bé i correcte i aprovat per la societat”, i estripen verbalment a aquells que no segueixen la norma establerta? Quanta gent critica des de la por i la seguretat de la seva zona de confort, aquells que busquen una vida diferent, una millor relació, una vida més atrevida, més autonomia, més llibertat…etc?. T’atreviries tu a fer això que tant critiques?

És per tot això que quan fem una crítica, parlem més de nosaltres mateixos, que de la persona a la qual estem criticant. Però, i què passa si ets tu e que rep les crítiques?

 

QUAN SÓC JO EL QUE REP LA CRÍTICA

Si encara no has aconseguit prendre’t les crítiques de forma positiva. (sempre m’estic referint a crítiques que no es fan des de la intenció de fer mal a l’altra persona).  

  • Falta d’autoconeixement. Quantes vegades ens fa una crítica algú que ens coneix i que el més probable és que no ens vulgui cap mal, i nosaltres obrim els ulls com plats i no podem ni creure el que estem sentint? Està clar, que l’altra persona es pot equivocar o que pot estar distorsionant la realitat. Però sempre s’equivoca? Si som humils, segurament descobrirem que ignorem coses nostres, del nostre comportament, de la nostra forma de ser, que en canvi l’altre té molt present. Abans de posar el crit al cel, ens m’he observat el suficient?

 

  • Orgull. Quantes vegades sents una crítica i et tires al coll de l’altre?  Molts cops no donem temps ni espai a la reflexió, no intentem ni veure si hi ha part de raó o no, perquè ens neguem literalment a sentir-ho. En quantes situacions no som capaços ni de deixar que l’altre acabi la seva explicació? Ens és tan dolorós el fet que pugui tenir raó, que no podem ni deixar que s’expliqui. No som perfectes, ens equivoquem i tots tenim coses criticables, però si sóc capaç, d’apartar l’orgull és gràcies a aquestes crítiques que podem créixer com a persones.

 

  • No facis mala sang de les crítiques. Recorda què hem dit de la persona que critica. Abans de sentir-te dolgut i endur-t’ho al terreny personal, intenta veure que diu la crítica de la persona que la fa. Això t’ajudarà a empatitzar amb ella, a comprendre’l, potser tu has viscut alguna cosa semblant? Recorda que el que et critica sempre està parlant d’ell i no necessàriament de tu.

 

  • Treu-li suc a la crítica! Les crítiques són bombes carregades d’aprenentatge. Que em molesta molt el que m’estan dient? Per què? Què no accepto de mi? Què no accepto de l’altre? En què es veu afectat el meu ego? Què m’aniria bé treballar de mi? Que he descobert amb aquesta crítica que jo no sabia de mi?

 

Si ets d’aquelles persones que ja ha començat a fer un treball personal i que no s’enfonsen quan senten una crítica, sinó que saben escoltar-la, l’analitzen i n’aprenen, enhorabona! Des d’aquest punt pots veure si hi ha alguna part de raó en la crítica, si pots aprendre alguna cosa sobre tu, si necessites treballar l’ego, si en definitiva pots millorar o fer algun canvi que sigui positiu per a tu.

És quan posem el poder en mans dels altres quan vivim a la deriva. Si depenc de l’aprovació dels altres, de com altres em veuen, del que pensen de mi… Des d’aquest punt personal, les crítiques es convertiran en punyalades difícils de portar, doloroses i de les quals poc aprendrem.

Com tot treball personal, no és fàcil i requereix paciència i pràctica, però els resultats valen molt la pena! Així que t’animo a aprendre a veure què diuen de tu les teves crítiques i a no fer-te personals les crítiques dels altres i treure’n el màxim d’aprenentatge.

Moltes gràcies.

Coaching personal.

Gemma Pallàs.

 

 

El dolor és inevitable, el patiment opcional.

photo-1509207340194-6128754fe04f

Quan no et contesten un whatsapp, quan no passes una entrevista, quan has passat per una mala experiència personal… Fins i tot així, com deia Buda “El dolor és inevitable, el patiment és opcional”.

Tots els actes són neutres. I què significa això? Significa que és la nostra interpretació, són els nostres pensaments sobre la interpretació d’aquell fet, el que ens aporta patiment.  Això pot sonar estrany i fins i tot cruel, però la prova del fet que és així, és que diferents persones, davant del mateix acte, senten emocions i tenen reaccions diferents.

Com és possible? És possible perquè l’acte en si és neutral i el que li afegeix l’emoció, la càrrega emocional, és la persona que mira, la persona que ho sent o la persona que ho pateix. És a dir, l’interpretació, l’emocionalitat i la forma d’avaluar aquell acte, serà completament personal i subjectiva.

Perquè hi ha persones que porten molt millor certes coses i d’altres molt malament? Com és que n’hi ha  que poden fins i tot agrair l’aprenentatge d’una mala experiència i seguir endavant i en canvi d’altres quedar atrapats en l’emoció negativa durant molt de temps o tota la vida?…  Doncs perquè el pes important està en els ulls que miren.

Això no significa que no ens hagin d’afectar les coses, lògicament no som zombis i no podem anar completament apàtics davant de qualsevol fet, però sí que podem analitzar aquells pensaments tòxics que ens aporten patiment, sobre fets que en si no tenen cap emoció o que ja fa molt de temps que han passat i no deixen d’amargar-nos l’existència.

Per exemple, si nó passem una entrevista de feina: “no sóc suficientment bo/na”, “ho podria haver fet mil vegades millor…”, “no sé transmetre el meu potencial”, “no aconseguiré mai la feina que desitjo”….. El fet en si, de passar una entrevista és neutre, no és dolorós, el que ens fa patir són tots els pensaments negatius que ens acusen després  del fet.

Un altre exemple molt comú és quan algú no et respon una trucada.  Si és una relació de parella o amistat; “això és que no vol saber res de mi”, “és que no l’importo”, “m’ignora perquè no em necessita”, “no em troba a faltar”… etc

El fet en si és neutral, no et contesten una trucada, no és bo ni dolent. El patiment prové de la invenció (perquè realment no estem en la ment dels altres i no sabem que pot haver passat) d’un pensament negatiu que malauradament ens pot portar a una seqüència de més pensaments negatius i, depenen de la nostra personalitat, fins a arribar cada vegada a un nivell més dolorós i personal.

Respira, relaxa’t, mira d’analitzar l’acte, el que potser en moltes ocasions t’està fent patir és un pensament construït, interpretat, subjectiu, sobre una realitat que per si sola, no té per què aportar més patiment que la simple i neutra realitat del fet que no t’hagin contestat. No tots els fets són tan fàcils com aquest exemple, està clar, però fins i tot sobre aquells fets que van ser molt dolorosos en el passat, fins i tot en aquest cas, el patiment és opcional (és a dir que es pot treballar), ja que el que ens fa patir un cop el que ha passat, ja ha passat són la interpretació que fem sobre aquell fet, i per tant els pensaments que tenim d’ell.

Com tantes coses en aquesta vida, això és fàcil de dir i fins i tot pot ser fàcil d’entendre, però més complicat de posar en pràctica. Pensa que aquesta com tantes altres coses, no ens les han ensenyat mai, i ara en saber-les tu pots començar a fer aquells canvis que siguin necessaris per deixar de patir.

El patiment no canvia el que ens ha passat, no serveix per a res més que per tenir ganes de deixar de patir.

Definició de patiment: El patiment és un sentiment creat a partir de pensaments relacionats amb l’emoció de dolor físic o psíquic. Sigui la causa objectiva o no, és sempre una percepció subjectiva i intransferible (dues persones poden patir pel mateix motiu però mai patiran ni amb la mateixa intensitat ni de la mateixa manera). El patiment no alleuja el dolor ni ataca o minva la seva causa.

Gemma Pallàs.
.